-[if gte mso 9]>
Laura Rojas Marcos, psicòloga i filla del prestigiós psiquiatre Luis Rojas
Marcos, ens visitarà el proper 10 de
febrer de 2010, al Teatre Giner 18 h, amb la
conferència:
El sentimiento de culpa y
las relaciones personales
Laura Rojas Marcos va nàixer a Nova York en 1970, però es tralladà a
Sevilla en 1978. En 1989, després d?estudiar durant un any Humanitats a la
Universitat Sorbona de París, va tornar a Nova York, on es llicencià en
Psicologia i cursà el Màster en Psicologia per
la Universitat Albert Einstein de Yeshiva. Va treballar a l?Hospital
Bellevue de la Universitat de Nova York, l?Instituto de Familia Puertorriqueña
i el Proyecto Renovación. Després dels atemptats de les torres bessones va ser
voluntària per a Creu Roja i col·laborà en el projecte Llibertat, un programa
creat pel govern dels Estats Units per a oferir assistència psicològica a les
víctimes de l?atemptat. Des de 2002 viu a Madrid, on va treballar com a coordinadora
del programa ?La Vida es Cambio. El Cambio es Vida? en la Fundació La Caixa
fins a desembre de 2006. En l?actualitat té una consulta privada de psicologia
i col·labora amb institucions dedicades a diversos temes socials i de salut
mental.
En 2007 publicà Hablar y aprender.
Conversaciones con mi padre (Aguilar) que naix fruit de les nombroses converses
entre pare i filla, d’hores i hores de comunicació no sols com a pare i filla
sinó també com a professionals, i amb el
missatge que aprenem quan parlem i escoltem.
Fa tan sols uns mesos, a l’octubre de 2009, va publicar El sentimiento de culpa (Aguilar) on amb gran
destresa aborda una sensació tan universal com la culpabilitat. L’autora ha
explicat: “El sentiment de culpa està
determinat per factors socials, culturals, religiosos, familiars i personals, i
encara que pareix una cosa negativa no sempre és així. De fet, és bo sentir
culpa perquè ens ajuda a diferenciar el que és bo del que no ho és. El sentiment de culpa cal saber-lo manejar
i aprendre d?allò negatiu per a superar els reptes de la vida i trobar la pau
interior, buscant l’equilibri.”