Presentació del llibre “Más allá de la tristeza”

La Fundació Caixa Carlet et convida a la presentació del llibre “Más allá de la tristeza”

Intervindran en l’acte:

• Ana Noguera, escriptora i membre del Consell Valencià de Cultura.
• María García-Lliberós, autora.
• Quique Olmos, editor.

Serà el dijous 2 de desembre, a les 19.00 hores, a la Biblioteca Municipal Fundació Caixa Carlet (Av. Caixa d’Estalvis, 1, Carlet).

Es garantiran totes les mesures de seguretat pertinents.

Nota de premsa

Más allá de la tristeza, de María García-Lliberós, és una suggerent proposta literària en la qual l’autora, a través d’una prosa àgil i profunditat psicològica, dissenya un ventall de sentiments en els quals l’amor, la lleialtat, el desengany, la innocència, la malícia, la soledat, la culpa i la nostàlgia condicionen les vides dels seus personatges i els fa evolucionar.

L’obra narra la història de Diego, supervivent de l’holocaust que va delmar l’ètnia ashaninca, en l’Amazònia peruana, dut a terme per Sendero Luminoso entre 1989 i 1992, adoptat, a l’edat de cinc anys, per Bernardo i Alicia, matrimoni de classe alta resident a Espanya. A partir d’ací, tal com explica l’autora, Más allá de la tristeza «conta, a través dels testimoniatges en primera persona de cadascun d’ells, els intents de construcció d’una família i d’integració de Diego en una societat poc predisposada al diferent». En aquest aspecte, García-Lliberós comenta que «la novel·la penetra a l’interior de les seues consciències i mostra el dolor que la infertilitat causa a una parella, la cara menys vistosa de les adopcions internacionals de xiquets d’altres races, les relacions entre aquests i els seus pares, els estralls que l’abús infantil i l’assetjament escolar produeixen en la personalitat d’un adolescent, les seues conseqüències en l’edat adulta i, també, la redempció a través del perdó i l’amor».

Una de les claus de l’obra és que aborda temes actuals dels quals, segons opina l’autora, es parla poc: els problemes que plantegen les adopcions internacionals de xiquets i xiquetes d’altres races; les dificultats per a arrelar-se en una societat que no és la seua; i les conseqüències de la infertilitat d’un dels cònjuges en la convivència d’una parella, entre altres.

I també d’aspectes dels quals sí que se sol parlar més, però que en aquesta obra «es fa des d’un punt de vista diferent: les relacions entre pares i fills, i entre marit i muller. L’assetjament escolar», detalla.

UNA ATRACTIVA ESTRUCTURA

A més, aquesta gran novel·la realista i contemporània que transcorre entre València i Lima, la capital peruana, ressalta també per com està estruc- turada, ja que, tal com ens resumeix l’autora, «destacaria la seua estructura coral o l’ús del multiperspectivisme: hi ha quatre veus narradores, tres en primera persona (les de Diego, Bernardo i Candela) i una quarta, om- niscient, que s’introdueix a l’interior d’Alicia per a explicar-nos el que passa per la seua ment mentre entra en coma, ja que Alicia s’està morint i fa balanç de la seua vida». En aquest sentit, García-Lliberós indica que «cada veu narradora aporta alguna cosa a la història principal, des del seu punt de vista i allò que sap perquè ha sigut testimoni o protagonista. El lector/a anirà recollint aquesta informació, reunint les peces d’aquest mosaic que li permetrà aproximar-se a la veritat. Mai es perd el fil conductor del relat. Aquesta estructura fa que la novel·la es llija amb molta agilitat perquè incrementa el ritme i desperta la curiositat del lector».

L’autora

MARÍA GARCÍA-LLIBERÓS

(Valencia, 1950)

Ha publicat les novel·les La encuestadora(Premi Gabriel Sijé 1992), El juego de los espejos(1996), Equívocos (Premi de la Crítica Valenciana 1999), Como ángeles en un burdel (Premi de Novel·la Ateneu de Sevilla 2002), Babas de caracol (2006 i 2014), Lucía y la fragilidad de las fuertes (2011), Diario de una sombra (2015) i La función perdida (2017), i els relats curts El miedo (2003), El último desfile de las hormigas (2004) i Josefina, chica mala (2013).

Inspirada en la novel·la Equívocos, es va rodar, en 2004, la pel·lícula per a televisió Mentiras, dirigida per Miguel Perelló i protagonitzada per Imanol Arias i Juli Mira, entre altres.

És coguionista del documental per a la televisió La Bori, diva universal (2012), realitzat per Lluís Miquel Campos.