Cristina Otero
“el otro el mismo: otra para sí misma”
30 de novembre de 2012
Sala d’exposicions de la Fundació Caixa Carlet
‘El otro el mismo: otra para sí misma’ una exploració de l’adolescència. L’altra llengua per parlar del que està involucrat i no diu, com implícita. Els retrats com una reafirmació de si mateix i que la presència de l’altre, de complicitat i col·laboració de l’espectador per aconseguir un cert grau de similitud i universalitat amb l’altre. Mentre que la identitat es pot veure a través de diferents supòsits de si mateix, no es pot ignorar la representació de l’altre d’entendre la identitat del model, la disfressa descobreix en comptes de coberta. Tot i res. És clarament una construcció. Un materialitzats per una altra postura. Una visió de l’adolescència de la pròpia sensació, des de dins. Com una representació de papers que es deriven de la imaginació i la fantasia.
Cristina Otero crea imatges de si mateix, utilitzant alguns equips, accessoris i el maquillatge “Crea identitats de fantasies, personatges que estan no què apareixen”, construïx facsímils de si mateixa. En una impostació escenogràfica, la seva obra recrea el misteri de la feminitat, d’un adolescent amb un aspecte lúdic i personal, influenciada per un entorn d’hiper-informat i al que la informació arriba a produir impactes altament sensibles i intel·lectuals. “El món dels adolescents de hui¨ que als quinze anys tenen més hores de televisió i ordinador que qualsevol adult en la seva vida. Els adolescents que reben educació de mitjans de comunicació visual i veguen el món ‘del revés’ amb absoluta naturalitat, un món on Cristina adquirix a través de la fotografia i autoretrats una figura camaleònica, sent una dona diferent de cada tret, cada segon.
Autoretrats on composició perfectament calculada i una il·luminació adequada dóna suport la imatge creada per a la presa on el personatge es desenvolupa en plena acció. Això no és capturar un moment, no és que la imatge real és una farsa. El retrat preconcebud revela la capacitat de manipulació d’imatge fotogràfica actual, posa en evidència l’artifici. La fotografia, l’activitat principal és la representació de la realitat, ha transumat. L’escena contemporània, emmarcada en la crisi de representació del món, proposant un retorn a la narrativa potencial de la imatge. Cristina amb la seva obra representa, al mateix temps, un “posposar” i un “ser diferent de”. D’altra banda i en favor d’això, Cristina Otero està exposada a la mirada, present en els seus retrats per a convertir-se en una incògnita. Quina és Cristina?. “El otro el mismo: otra para sí misma” oferix una visió íntima de la vida contemporània d’un adolescent a través de la lent de la càmera.